A petició de …

No soc tertuliana ni treballo per encàrrec, però avui  una d’aquestes amistats que tots tenim per facebook m’ha demanat la meva opinió respecte de la  dita “declaración del primer secretari del PSC” allò que un dia va ser un partit i que en paraules del meu amic Ferran, fa anys que és una sucursal.  Ho reconec, m’ha picat, i al final no he pogut resistir-me a la temptació de fer aquest profondíssim estudi. ARa bé, aquest  cop  he caigut  però no es repetirà.

Anàlisi sincopat de la declaració del primer secretari del PSC

La relació entre Catalunya i la resta d’Espanya és una qüestió no resolta des de l’any 2010  quan el Tribunal Constitucional va alterar l’Estatut votat pels catalans l’any 2006. És optimista o desconeixedor de la història, deixem-ho en la primera possibiltat .

L’actitud temerària del PP va contribuir de forma decisiva a dinamitar un acord raonable . …  Crec que es un bon moment per recordar això

Els governs de Catalunya i Espanya des de llavors han estat incapaços d’establir un diàleg seriós per encarrilar aquesta qüestió. Bé això ve de molt abans, però tampoc cal filar tant prim.

El govern català i la majoria independentista que li dóna suport han optat per una via unilateral i il·legal.  Cal recordar que aquí s’han vulnerat ja, i per aquest ordre, el Reglament del Parlament, els drets de l’oposició, l’Estatut de Catalunya i la Constitució espanyola. en aquesta bronca no entro, que si legal no legal ja ho he sentit masses vegades, fora, fora, passem a un altra punt.

Aquesta via unilateral i il·legal està condemnada al fracàs, bé això ja es veurà  i comporta l’actuació dels poders de l’Estat per evitar la celebració d’un referèndum que està considerat il·legal pels lletrats del Parlament de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, el Tribunal Constitucional i la Comissió de Venècia del Consell d’Europa i per rita la cantaora, no et fot.

Potser si, que tot es il·legal, al menys des de la seva òptica, però afortunadament les lleis es poden canviar i gràcies això quan algú roba ja no li li tallen la ma, al menys en aquest barri,  i si te’n vas al llit amb algú altra que no sigui el teu marit no et tanquen a la presó,  com en temps et podia passar, sí, sí com ho sent. Al menys a  la dona perquè al paio sempre se li donava per sobreentès que això de ser adulter li venia de natural. 

 

Els socialistes sempre hem alertat contra el xoc de trens que d’altres minimitzaven, i hem defensat sempre un altre camí: el camí del diàleg, la negociació i el pacte. Desgraciadament el nostre plantejament no ha estat atès i el xoc de trens del que advertíem ha arribat. Mira,  no penso invertir un minut del meu temps en aquesta parrafada, quina mania amb els  trens. Que arreglin rodalies d’una vegada.

El diàleg polític es la única via que pot permetre sortir d’aquest carreró sense sortida perquè Catalunya guanyi en autogovern i finançament, i perquè Espanya es transformi en un Estat federal. Miguel marchando otra de café para todos! El pacte que proposem hauria de culminar en una reforma constitucional federal que fos sotmesa al vot de la ciutadania. Els socialistes hem recollit a la Declaració de Barcelona els trets essencials de la nostra proposta i hem impulsat al Congrés dels Diputats la creació d’una Comissió parlamentària per abordar aquestes qüestions. i com deia la meva mare i també la meva sogra “qui dia passa any empeny” al que jo em permeto a afegir i els plats encara per renta.

En aquests moments cridem els governs de Catalunya i Espanya a aturar una escalada que ens porta a tots al desastre. tampoc cal dramatitzar

La solució al problema de la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya no vindrà de la mà dels tribunals, mira una que estic d’acord però el respecte a la legalitat ens obliga a tots. Com diria aquell, me remito a lo antedicho.

La determinació de l’Estat d’impedir la celebració d’un referèndum il·legal   ja hi som un altra vegada no pot implicar en cap cas limitar el debat polític i els drets consagrats a la Constitució. consagrats!  si la sor Camila aixequés el cap. Ara ho entenc si la veuen consagrada no m’extranya que  hi posin tant fé i ganes 

És per tot això   (això es formula típica de final d’instància, si és que en el fons els polítics tenen ànima de funcionari) que demanem al govern de Catalunya que renunciï a l’organització d’un referèndum il·legal pesat i que aquesta renúncia faci possible l’obertura immediata d’un procés de diàleg i negociació al que estiguin cridades totes les forces polítiques catalanes i espanyoles.  Això es com aquelles noticies que a vegades sents a la tele que diuen allò “mató a su mujer y despues intentó suicidarse” jo sempre em pregunto perquè no ho feia a l’inrevés, doncs  en aquest cas  es allò de  i perquè no ho deies abans.

Demanem al govern d’Espanya que doni una resposta política a un problema polític i que no pretengui que la única resposta de l’Estat a aquest problema polític la doni el poder judicial.  Es repeteix una mica.

Els presidents Puigdemont i Rajoy han de fer avui mateix ja els veig com corren el que fa mesos haurien d’haver fet, parlar. Cony i tu què?

El socialisme català i el conjunt del socialisme espanyol estem compromesos a contribuir a trobar una solució democràtica i acordada als problemes plantejats i volem emplaçar totes les institucions i partits a fer contribucions positives en aquesta direcció. Ara vas i s’ho expliques a la Susanita  i tot això de compromesos per tal i qual…. doncs apa, pa muestra un botón

 

o dos….

 

 

Fem una crida a la serenitat i a la calma. Les institucions democràtiques tenen l’obligació de trobar una sortida al conflicte obert que vivim i no han de traslladar a la ciutadania la solució del problema. Aquí si algú està realment nerviós ja hem vist qui és.

Els catalans i les catalanes tenen garantits els seus drets i Catalunya com a país la seva autonomia. Totalment d’acord tret de petits que ja no tinc ganes de relacionar que son de tots coneguts, bé,  sempre i quan es vulguin conèixer.

Només l’entestament en una via unilateral i il·legal pot posar-los en perill. En perill ja no estan perquè ja se’ls han carregat.

Cridem a la responsabilitat dels governs de Catalunya i Espanya per encetar de forma immediata el diàleg, l’única via, reiterem, de solució.

Al quart acte de l’òpera La Traviata quan el Giogio germont i el calsasses del seu fill Alfredo es presentan a casa de Violeta, que està a punt de palmar-la, la Violeta amb veu trencada (això ho feia molt be la Callas) diu allò de:  È tardi…. 

 

 

Ara, benvolgut amic facebokià causant d’aquest, atès que jo he satisfet la teva petició jo te’n faig un altra amb la més bona intenció.

Aquí sota veuràs link que et porta a Amazon on des de fa anys publico els meus llibres, doncs, com que t’imagino una persona  actual i que no em sortiràs amb allò de “m’agrada sentir el paper”;   aparta vuit euros del teu pressupost, que segur que la teva economia t’ho permet  i compra els següents títols. Política aplicada i  La Trastienda o la Rebotiga com et vagi millor, aquest últim acabat de sortir del forn. Potser  t’ajudin a entendre millor les meves opinions  i les d’altra gent.

Cordialment.  Estrella

 

Una respuesta para “A petició de …”

Los comentarios están cerrados.