A la bona gent de Cambrils, la patria xica

Crec que mai deixaré de meravellar-me de com som els humans, de quan intel·ligents podem semblar i  de quan burros som en realitat.  Se’m fa molt difícil entendre, més quan la actora soc jo,  com és que malgrat  els nostres principis, el dictat de l’experiència i d’omplir-nos el papa dient-nos “això a mi no em passarà”. Inevitablement una vegada i un altra, ensopeguem amb la mateixa pedra i gairebé sempre és perquè senzillament no la veiem perquè no mirem on havíem de mirar o perquè alguna cosa ens cega, normalment el nostre propi reflex.

Sempre podem trobar excuses per justificar, o si mes no intentar-ho, perquè en aquell precís moment  la nostra atenció no era allà on havia de ser. Però per bones que siguin, per justificades que ens semblin mai ho seran prou.

Ens els darrers dies de manera no volguda però plenament conscient,  m’he deixat arrossegar per la inèrcia dels meus propis sentiments; la tristesa, el dolor i  la ràbia que m’ha provocat el veure el meu espai personal violat.

Aquests sentiments m’ha fet  cega al patiment d’altres. Durant aquests darrers dies, em dol haver de reconèixer-ho,  he deixat de banda a persona estimades, molt estimades, que de ben segur estaven vivint els mateixos sentiments que jo o potser encara més. Perquè el dolor per gran que sia, quan és col·lectiu pesa menys, per això quan aquest col·lectiu es més petit la càrrega es fa més feixuga.

Per a molts, Cambrils és aquell poble, “molt més tranquil”, que hi ha al costat  de Salou.

Però aquest Cambrils d’apartaments a tocar de la sorra, de capvespres prenent la fresca en una terrasses a la vora de la mar, de matins de sol i  platja. Aquests no  és ben bé el Cambrils dels que hi son fills perquè ja ho eren els seus pares i els pares d’ells.

Per aquesta bona gent de la pàtria xica, que m’és tant estimada, Cambrils és la Mare de Deu del Camí, és l’arròs amb galeres. És l’estiu a una platja sense serveis ni gent. És anar a pescar al rosegall. És la font on l’avi Princep festejava a l’Angeleta, és els balls de festa,  és el súper del càmping, és el “casinu” que portaven l’Agustí i la Teresina, és l’oficina de Correu on treballava el Santiagu, és la botigueta de la Maria  i el tros de l’Amadeu.   Però sobretot Cambrils era el Mas Fargas.

 

Si algun d’aquells homenots que eren els cinc germans Fargas encara fos viu, segur que ahir hagués deixat escapar més d’una llàgrima en veure de nou la seva estimada pàtria xica tacada sang, víctima de la intolerància.

I és per això que em costa tant entendre com amb tots aquests sentiments a flor de pell, des de l’estimació profunda, he pogut deixar-me arrossegar per el cruel egoisme del dia a dia que m’ha fet conformar-me amb un “... no cal patir si els hagués passat res ja ho sabriem ...” i que a punt ha estat de fer que un puto emoticon  i tres paraules en un missatge substituïssin una abraçada. De petita em van ensenyar que sempre s’hi és a temps per demanar perdó, però jo avui penso que potser ja faig tard.

A tots vosaltres que teniu nom i cognom, amb qui m’uneix el passat en comú dels meus fills i el futur per desvetllar, des d’aquí “dalt” humilment us demano disculpes i prometo que per tots el mitjans intentaré que una emoticona no amagui el vostre somriure, però és clar, lamentablement som humans.

Una abraçada, bona gent de Cambrils.

 

Les fotografies de la manifestación son de la revista Cambrils

 

//pagead2.googlesyndication.com/pagead/js/adsbygoogle.js

(adsbygoogle = window.adsbygoogle || []).push({});

Anuncios

4 Replies to “A la bona gent de Cambrils, la patria xica”

  1. Gràcies Estrella, una abraçada molt forta.
    Va ser una nit molt llarga i amb uns sentiments de por i d’impotència x no poder ajudar de cap manera. Però tota la família estem bé. El Pau és el que ho va passar més malament, estaven a 50 metres del club nàutic, i els van fer marxar corrents d’allí mossos amb metralleta, es veu que hi van haver moments de pànic. Li ha costat recuperar-se de l’ensurt. Ara sembla més tranquil. Poc a poc tots tornarem a la normalitat. Molts petons.

    Me gusta

    1. Si però per a mi aquest es el problema de whatsapp és practic, útil, divertit, tot el que vulguis però fa massa fàcil trivialitzar el que és important. Un petó.

      Me gusta

  2. Estimada Estrella, com sempre vaig tard, avui he entrat al facebook, feia molt de temps que no ho feia, i he enlleçat amb el facebook de la Leonor, i he vist el teu escrit. perdona no sóc gaire entusiasta d’aquesta xarxa doncs considero (poder m’ho hauré de repensar) massa superficial, avui però he vist que hi ha de tot, gent superficial i gent on pot expressar el seu sentiment i fer posar la pell de gallina.
    Simplement et puc dir una sola paraula gràcies.
    Un dels teus cosins de Cambrils

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s