No es la primera vez ni será la última que diga esto. Soy bilingüe (obviamente no me refiero a eso que parece ingles sino al binomio catalán/castellano – català/castellà) Ya he explicado anteriormente que a hijos, cuñadas y perros les hablo siempre en catalán (sin que ello suponga menosprecio alguno para cualquiera de ellos). Hoy debería añadir primos. Y además decir que este post viene con título (el de arriba) y con subtítulo este: 
El post de hoy será como yo, bilinguë (català , castellano y si tengo tiempo lo intentaremos en inglés).
D’aquells temps ja gairebé oblidats en que segons com em podria haver considerat escriptora amb papers, van quedar bons records i d’altres que no tant, coses que ve de gust recordar i d’altres que fan molta ràbia una d’aquestes és la que jo en dic. La síndrome del doctor. Si sou metges o teniu algun parent o amic que ho sigui ho entendre-ho de seguida, perquè la síndrome del doctor es aquella que fa que a les postres d’un dinar familiar, un tiet s’alci de la cadira es vagi els pantalons i ensenyi al personal aquella piga, «que no sé jo si…. »
Qui diu doctor, diu advocat, economista o escriptor, mal que sigui entre cometes; perquè quan per un miracle aconsegueixes posar un llibre en el mercat, sigui quin sigui el seu ressò no ha de passar gaire temps perquè personalment, per correu o e-mail t’arribi un original. Tremenda situació que només es pot encarar de tres maneres.
a) passes d’ell i no el llegeixes, opció aquesta d’ús habitual en el mon editorial sota la forma de:
El llibre toca una temàtica molt original (això t’ho diuen encara que el llibre sigui una historia humana en el bàndol republicà durant la guerra civil) però no s’ajusta a la nostra línia editorial… li desitgem molta sort. etc etc. Com veieu jo també n’he rebut d’aquests
L’altra opció és.
b) el llegeixes i menteixes. L’experiència ha demostrat que no es solució, perquè si per alguna estranya via el llibre arriba a veure la llum el sentiment de culpabilitat, respecte de l’atemptat cultural del qual tu n’ets coautor, és difícilment suportable; més encara quan el mateix l’autor de l’assassinat, et cita com referència.
desenganyem-nos, davant un original, sigui qui sigui qui hi hagi al darrera, desconegut, amic de l’anima, cosí, germà, fill o cunyada; la millor per única forma d’encarar-ho és dient la veritat.
Així ho vaig fer quan el meu amic i cosí Marc, em va enviar l’original d’aquest llibre.
El Marc no té res a veure amb el mon de la literatura, el Marc no pretén guanyar cap premi, tampoc espera vendre 100.000 ni 10.000 exemplars, però benvinguts sian. El Marc ni tant sols busca deixar bocabadat al lector, perquè el primer que va fer en obrir la carpeta blava va ser deixar de banda l’orgull i la vanitat i posar en el seu lloc petons i abraçades en forma de paraules. Petons i abraçades que tenien una destinatària, la María.
La María es una dona senzilla, com tantes, treballadora incansable; esposa, mare; però la Maria te un do, la Maria sap traduir el sentiments en paraules, paraules que en el recolliment del silenci ella ha anat teixint al llarg de tota una vida en forma de poesies que ha conservat dins d’una carpeta blava.
Aquestes poesies han estat la font d’inspiració del Marc. Les paraules de la mare una vegada més, han guiant les passes del fill.
El Marc no ha escrit aquest llibre per rebre honors i lloances, el Marc ha escrit aquest llibre pel somriure de la mare.

De aquellos tiempos ya casi olvidados en que según como yo podría haberme considerado escritora con “papeles”, quedaron Buenos recuerdos y otros que no tan buenos, coses que se agradece recordar y otras que dan mucha rabia una de estas últimas es la que yo llamo. El síndrome del doctor.
Si sois médicos o tenéis algún pariente o amigo que lo sea, lo entenderéis enseguida. Porque el síndrome del doctor es aquel que hace que a los postres de una comida familiar, alguien se Levante de la silla se baje los pantalones y muestre a todo el personal aquella peca que … no sé yo si…
Quien dice medico, dice abogado, economista o escritos aunque solo lo sea entre Comillas. Porque cuando por un milagro consigues poner un libro en el mercado, sea cual sea su éxito o trascendencia no ha de pasar mucho tiempo para que ya sea personalmente; por correo o e-mail te llegue un original.
Tremenda situación donde las haya que solo puede ser encarada de tres formes:
a) pasas del libro y no lo lees, opción esta de uso habitual en el mundo editorial bajo la forma de: El libro toca una temática muy original (esto te lo dicen aunque el tema sea una historia humana en el contexto de la guerra civil desde el bando republicano) pero…. lamentablemente no se ajusta a nuestra línea editorial (…) le deseamos mucha suerte etc. Etc. Como veis yo también he recibido alguna de estas.
La otra opción es
b) Lo lees y mientes.
La experiencia ha demostrado que no es solución porque si por alguna extraña vía el libro llega a ver la luz, el sentimiento de culpa respecto del atentado cultural del que eres cómplice y participe, es difícilmente soportable, más aun cuando el mismo autor del asesinato te cita como referencia.
Desengañémonos ante un original, sea quien sea el nombre que se oculta detrás, desconocido, amigo del alma, primo, hermano, hijo o cuñado, la mejor por única forma de encararlo es diciendo la verdad.
Así lo hice cuando mi amigo y primo Marc, me envió el original de este libro.
Marc no tiene nada que ver con el mundo de la literatura, Marc no pretende ganar ningún premio, tampoco espera vender 100.000 ni 10.ooo ejemplares, pero bienvenidos sean. Marc ni tan siquiera espera dejar boquiabierto al lector, porque lo primero que hizo Marc al abrir la carpeta azul fue dejar de lado el orgullo y la vanidad y en su lugar poner besos y abrazos en forma de palabras. Besos y abrazos que tienen una destinataria, María.
María es una mujer sencilla; como tantas, trabajadora infatigable; esposa, madre, pero María tiene un don. María sabe traducir los sentimientos en palabras, palabras que en el recogimiento del silencio ella ha ido tejiendo a lo largo de toda una vida en forma de poesías que ha conservado dentro de una carpeta azul:
Estas poesies han sido la Fuente de inspiración de Marc. Las palabras de un amadre una vez más han guiado los pasos del hijo.
Marc no ha escrito este libro para recibir honores y alabanzas, Marc ha escrito este libro por la sonrisa de la madre.
CALENDARI DE PRESENTACIONS
CAMBRILS
Divendres 13 d’abril – 20,00
Centre Cultural de Cambrils
Carrer sant Plàcid 18
Presenta Xavi Cassadó , Direvtor «Divendres» TV3
Intervé Mercè Dalmau, Alcaldessa de Cambrils
TARRAGONA
Dilluns 16 d’abril – 19.30
Sala d’actes Museu d’Art Modern –
Carrer Sant Anna, 8
Presenta: Pere Navarro , Ptofessor Dpt. Filologia Catalana de la URV
Intervenen:
Josep Poble, President de la diputació de TArragona
Xavier Grau Rector de la Universitat Rovira i Virgili
BARCELONA
DIJOUS 19 D’ABRIL -20.00
EDIFICI MUTUA UNIVERAL
Avd.Tibidabo 17 – 19
Presenta:
Aurora Masip, periodista i economista
Intervé:
Carlos Banqué Director de CATalunya i Balears de Mutua Universal.
BARCELONA







Deja un comentario