Avui és d'aquells dies que el bilinguïsme se'n va a pendre pel sac, i que escric en català perquè no puc fer-ho d'altra manera. No sabría com parlar del Sebastià en una llengüa que no fos el català, i avui haig de parlar del meu amic Sebastià. La nostra ha estat una amistat sòlidament asentada … Continuar leyendo Posats a acabar, acabem-ho bé
Etiqueta: Amics del Liceu
L’art del previsible
Jo tenia un amic, que va marxar sense demanar-me permís. Per això, perquè ja no hi és puc dir la veritat del que penso sense témer que m'esbronqui . El meu amic es deia Ferran i era un savi. Savi perquè sabia molt de moltes coses però mai es posava medalles ans al contrari si … Continuar leyendo L’art del previsible
Ferran Molina, amic
Aquest matí, després de repassar les coses que la meva filla m'ha demanat que li porti (demà marxo cap a UK), he agafat l'ordinador i he donat un cop d'ull a la sempre extensa oferta cultural de la capital britànica. He marcat tres possibilitats amb la intenció de, en tornar de fer uns encàrrecs, comentar-ho … Continuar leyendo Ferran Molina, amic
Al pie del cañon
Ayer cerré oficialmente la temporada de opera, y la verdad es que Don Pasquale no es en absoluto una mala forma de hacerlo. E sta es una de esas operas que encajan en concepto "fan de bon convidar" que en español vendria a ser algo como "si has de llevar un cliente a la ópera … Continuar leyendo Al pie del cañon