Posats a acabar, acabem-ho bé

Avui és d'aquells dies que el bilinguïsme se'n va  a pendre pel sac, i que escric en català perquè no puc fer-ho d'altra manera. No sabría com  parlar del Sebastià en una llengüa que no fos el català, i avui haig de parlar del meu amic Sebastià. La nostra ha estat una amistat sòlidament asentada … Continuar leyendo Posats a acabar, acabem-ho bé

L’art del previsible

Jo tenia un amic, que va marxar sense demanar-me permís. Per això, perquè ja no hi és puc dir la veritat del que penso sense témer que m'esbronqui . El meu amic es deia Ferran i era un savi. Savi perquè sabia molt de moltes coses però mai es posava medalles ans al contrari si … Continuar leyendo L’art del previsible

Ferran Molina, amic

Aquest matí, després de repassar les coses que la meva filla m'ha demanat que li porti (demà marxo cap  a UK), he agafat l'ordinador i he donat un cop d'ull a la sempre extensa oferta cultural de la capital britànica. He marcat tres  possibilitats amb la intenció de, en tornar de fer uns encàrrecs,  comentar-ho … Continuar leyendo Ferran Molina, amic

Al pie del cañon

 Ayer cerré oficialmente la temporada de opera,  y la verdad  es que Don Pasquale no es en absoluto una mala forma de hacerlo.  E sta es una de esas operas que encajan en  concepto "fan de bon convidar" que en español vendria a ser algo como "si has de llevar un cliente a la ópera … Continuar leyendo Al pie del cañon